.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«si algú vol venir amb mi, que prengui la seva creu i m’acompanyi»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre de Jeremies

M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir; us heu apoderat de mi i m’heu dominat, però ara passen el dia divertint-se a costa meva, tothom es riu de mi.
Sempre que parlo, dono el crit d’alarma, el meu clam anuncia invasions i devastació. Tot el dia la paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis i de burles.
A la fi pensava: No en vull parlar més, no diré res més en nom d’ell, però llavors sentia en el meu cor un foc que cremava, sentia un incendi dintre els meus ossos. Estic rendit de tant aguantar, ja no puc més.

Jr 20,7-9

Salm Responsorial

R. Tot jo tinc set de vós, Senyor, Déu meu.

Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco. 
Tot jo tinc set de vós, 
per vós es desviu el meu cor, 
com terra eixuta sense una gota d’aigua. R

Jo us contemplava al vostre santuari
quan us veia gloriós i poderós. 
L’amor que em teniu val més que la vida;

per això els meus llavis us lloaran. R

Que tota la vida us pugui beneir 
i alçar les mans lloant el vostre nom. 
Saciat del bo i millor, 
us lloaré amb el goig als llavis.  R

Perquè vós m’heu ajudat, 
i sóc feliç sota les vostres ales. 
La meva ànima s’ha enamorat de vós, 
em sosté la vostra mà. R

Sl 62,2.3-4.5-6.8-9 (R.: 2b)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, per l’amor entranyable que Déu ens té, us demano que li oferiu tot el que sou, com una víctima viva, santa i agradable. Això ha de ser el vostre culte veritable.
No us emmotlleu al món present; transformeu-vos renovellant la vostra manera de veure les coses, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu: reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.

Rm 12,1-2

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes.»
Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida?
Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres.»

Mt 16,21-27

"Si algú vol venir amb mi, que prengui la seva creu i m’acompanyi"

A ningú no ens agrada la creu, la passió o la mort. Quan Jesús diu que ha d’anar a Jerusalem a patir molt, a ser mort i a ressuscitar, Pere li diu: De cap manera, a vós això no us pot passar. Segurament és el que li hauríem dit també nosaltres. Però aquest és el pensament dels homes, dels que pensen en un Messies triomfant, al carro del qual ens hi apuntem tots. Jesús ho diu ben clarament: No penses com Déu sinó com els homes. El camí de Jesús és diferent: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Es tracta de fer el mateix que Jesús: carregar-se la creu de cada dia. Jesús no va buscar la creu, va acceptar la que li va suposar la seva fidelitat al Pare. Tampoc nosaltres no hem d’anar buscant creus sinó ser fidels al camí de Jesús i segur que això comportarà moltes vegades havernos de carregar la creu. Però la creu no és negativa. Com no ho va ser per a Jesús: ell parla de mort però també de ressuscitar. Això és el que els apòstols sembla que no van enten­dre. El mateix diu Jesús de cara a nosaltres: Qui perdi la seva vida per mi la retrobarà. Carregar la creu no és per morir sinó per fer el camí de la resurrecció. Però per a això cal estar enamorats del Crist. Ho veiem en la primera lectura. Jeremies es queixa que el Senyor l’ha seduït, que s’ha apoderat d’ell, que l’ha dominat i que la paraula del Senyor és motiu d’escarnis i burles. És la seva pròpia creu. El desig de Jeremies seria el nostre: No en vull parlar més... Ah, però això no és possible!: Sentia en el meu cor un foc que cremava, sentia un incendi dins els meus ossos: l’enamorament del Senyor li dona forces per continuar fent de profeta. Pau ens recorda que hem d’o­ferir la nostra vida: Us demano que li oferiu tot el que sou. Això ha de ser el vostre culte veritable. La creu que ens hem de carregar és que la nostra vida sigui agradable a Déu, no seguint els criteris del món: No us emmotlleu al món present. Jesús ens proposa un camí de vida, d’amor, també de creu, que no es deixa endur pel desànim.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
IMATGES